El Segle XVII - València
HISTÒRIA
EL SEGLE XVII
Al 1609 es va promulgar el decret d'expulsió dels moriscs i el Grau va ser un dels ports pels quals es van embarcar per a ser traslladats al nord d'Àfrica. En realitat, l'impacte directe de l'expulsió va ser escàs a la ciutat de València, ja que a penes hi havia unes poques cases de moriscs, però va afectar sensiblement les rendes de molts nobles, la majoria dels residents a la capital, la qual cosa a la llarga va repercutir en l'economia de la ciutat. La Corona es va preocupar per establir mesures compensatòries per a estos nobles, que havien perdut bona part de la seua mà d'obra agrària.
El segle XVII, i en particular el llarg regnat de Felip IV (1621-1665), es van caracteritzar pel reforçament de les tendències absolutistes de la monarquia, la qual cosa es va reflectir a València en el progressiu control dels càrrecs municipals pel rei i la seua ingerència a través del virrei en competències que els furs atribuïen a la ciutat. Això va produir contínues tensions i l'enviament d'ambaixades de protesta a la cort. En esta conjuntura es va produir, l'any 1633, l'alçament dels llauradors de l'horta que protestaven pel que consideraven imposts abusius introduïts per la ciutat sobre la producció i el consum dins del seu terme (Foto 16). Els sublevats van arribar a posar setge a València, la qual cosa va obligar a prendre les armes als seus habitants. El virrei, el marqués de Camarasa, va aprovar inicialment les reivindicacions dels llauradors, la qual cosa va calmar la rebel·lió, però davant el malestar que va provocar esta mesura a la capital, a l'any següent es va arribar a un nou acord que satisfeia totes dues parts i no alterava greument les competències d'aquella.
A esta conjuntura adversa es van afegir successives epidèmies de pesta (les més greus al 1647 i 1652) que van reduir la població en un terç, i una calamitosa riuada del Túria al 1651. L'economia es va mantindre estancada quasi tota la centúria, i només va manifestar símptomes de recuperació a les dècades finals.
El XVII, de totes maneres, va ser el gran segle del cerimonial barroc, de les entrades reials, de les processons multitudinàries omplides de fervor religiós, dels protocol·laris actes públics... En ocasió d'estes celebracions la ciutat es transformava: els palaus exhibien a les seues façanes tapissos, teles, espills i cornucòpies, s'il·luminaven els carrers mitjançant fanals, torxes i ciris, de manera que hi havia una atmosfera màgica que meravellava el poble. Alguna cosa d'esta teatralitat s'ha perpetuat actualment en manifestacions com els Miracles de Sant Vicent o el Corpus. (Foto 17)