Plantes amb pol·len al·lergogen - València

Cupresàcies

Es tracta d'una gran família de plantes composta per unes 140 espècies que es distribuïxen pràcticament per tot el món. A València, les trobem tant en flora autòctona com en l'ornamental. Dins de les espècies autòctones, el gènere més abundant és Juniperus, el qual inclou les ginebres i les savines, són molt habituals i formen part de la vegetació de boscs i matolls. Dins del grup de les plantes ornamentals destaca el gènere Cupressus que inclou diverses espècies de ciprers, àmpliament utilitzats en jardineria, i també destaca en este grup el gènere Thuja (Tuyas) que habitualment s'emplea en la formació de tanques als jardins, encara que este últim, a causa de les abundants podes que patix, sol contribuir poc al contingut pol·línic atmosfèric.

Característiques de la planta:

Port: arbres o arbusts resinosos.
Fulles: oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades o aciculars.
Flors: unisexuals, les masculines estan disposades en estròbils, formats per escates que porten 3-5 sacs pol·línics al revers, i les femenines, estan constituïdes per un conjunt de bràctees peltades que porten a la seua axil·la els primordis seminals.
Fruit: gàlbuls o arcèstides que solen madurar durant la tardor o la primavera següents a la fructificació.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-25 micres).
Morfologia: esfèrica, amb una coberta llisa que presenta xicotets grànuls repartits a la seua superfície. Amb microscòpia òptica és fàcil observar el contingut cel·lular perquè és molt característic l'aspecte estrelat que este mostra.

Aerobiologia:

El pol·len de Cupressàcies és el més abundant a la ciutat de València, la concentració mitjana anual és d'aproximadament 11.000 grans de pol·len, la qual cosa constituïx el 35% de tot el pol·len que s'arreplega en un any. Este pol·len es detecta a l'atmosfera de la nostra ciutat pràcticament durant tot l'any, encara que són la tardor i l'hivern els dos moments en què registren les màximes concentracions i els mesos de febrer i març els que presenten els valors més alts que, en determinats dies, poden superar els 1.000 grans de pol·len per metre cúbic d'aire. Els nivells més baixos es registren als mesos d'estiu, a l'agost és quan hi ha els valors mínims o fins i tot pràcticament nuls.

concentracions de pol·len de cupresàcies

Evolució de les concentracions de pol·len de al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes

Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.

Gramínies

Es tracta d'una de les famílies botàniques més grans, amb 650 gèneres i vora 10.000 espècies. Presenta una àmplia distribució cosmopolita sobre multitud d'ambients de tal manera que pot afirmar-se que estan presents a quasi totes les comunitats vegetals. Així mateix, es tracta d'una família amb gran importància econòmica ja que els cereals (arròs, blat, dacsa, ordi, ségol, mill...) són la base de l'alimentació de la major part de civilitzacions i del seu ramat.

Característiques de la planta:

Port: herbaci, anuals o perennes. Tija erecta rarament ramificat, buit, amb nucs i entrenucs molt aparents. El sistema radical és fasciculat i solen formar llargs rizomes o estolons.
Fulles: alterns amb base embainadora. Limbe sencer i esbossar amb nerviació paral·lela. Entre la baina i el limbe hi ha una lígula membranosa de morfologia variable segons l'espècie.
Flors: generalment hermafrodites, són diminutes i consten d'una bràctea externa (lema) i una altra interna (pàlea), estams en nombre de 3,2 o 1 i un ovari súper unilocular amb dos estils plomosos. Les flors s'agrupen densament i formen una espigueta que presenta dos bràctees exteriors esquamiformes denominades glumes, i estes espiguetes al seu torn, s'organitzen en inflorescències espiciformes que poden estar ramificades formant una panícula.
Fruit: Cariopsi.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana-gran (20 a 80 micres).
Morfologia: circular-el·líptic, amb superfície granulada. Presenta una única obertura de tipus porus en un dels seus pols.

Aerobiologia:

Este pol·len es troba present a la nostra atmosfera pràcticament tot l'any, però el període comprés entre els mesos d'abril i juny és el que majors concentracions presenta. Anualment s'arreplega una mitjana de 1.500 grans de pol·len, la qual cosa suposa el 5% de tot el pol·len arreplegat en un any a la ciutat de València.

Evolució de les concentracions de pol·len de gramínies al llarg de l'any en laciutat de València