València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Torres de Serrans
D'origen tardomedieval (acaballes del segle XIV), les Torres de Serrans van acomplir un paper clau durant la guerra civil espanyola (1936-1939). Durant les primeres setmanes van albergar una de les 26 postes sanitàries d'urgència que els defensors de la democràcia republicana van organitzar a València com a resposta a la violència propiciada pel cop d'estat encapçalat per Franco i altres generals al juliol del 1936. Posteriorment, van funcionar com a dipòsit-refugi del patrimoni històrico-artístic.
Primerament, d'obres d'art local, fonamentalment religiós, confiscades per l'Ajuntament republicà amb la intenció d'evitar noves destruccions com les ocasionades els dies 20 i 21 de juliol pels atacs espontanis a esglésies de la ciutat en reacció a la sublevació. Més endavant, van allotjar, a més a més, la part més valuosa del patrimoni històric-artístic espanyol, traslladat en camions des de Madrid amb la intenció de protegir-lo dels bombardejos franquistes. Bombardejos que arribarien a afectar, entre d'altres, el Museu del Prado, del qual provenien moltes de les obres ací conservades, com ara El Dos de Mayo de Goya, el Cristo Crucificado de Velázquez o la Venus de Ticià.
Aquesta arriscada operació de transport de nit i sota protecció militar es va iniciar el 10 de novembre del 1936, només tres dies després del trasllat a València del govern i la capitalitat de la República i, de fet, va respondre també a la voluntat d'aquest de mantindre el control directe sobre el patrimoni nacional com a senyal d'identitat que el reforçava com a únic govern legítim de la nació.
Escollides per les seues característiques arquitectòniques, aquesta antiga porta d'entrada a la ciutat va ser adaptada, reforçant-ne l'estructura per a tindre una major protecció davant els bombardejos, o instal·lant-hi, entre d'altres intervencions, aparells elèctrics per evitar que la humitat deteriorara els quadres.
L'èxit va quedar palès en la perfecta conservació de quadres, tapissos i llibres, comprovada in situ per experts internacionals com ara Frederic Kenyon, antic director del British Museum, qui visità València l'estiu del 1937. Entre el març i l'abril del 1938, arran l'avanç de les tropes de Franco sobre les comarques castellonenques, aquestes obres es traslladaren cap a Catalunya i acabaren finalment travessant-ne les fronteres gràcies a un acord internacional. Tot i això, fins al final de la guerra les Torres de Serrans continuaren complint la mateixa funció, passant a conservar els tresors artístics de Sogorb, Castelló i altres localitats amenaçades pels rebels ajudats en el seu avanç per tropes de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi.