València en la memòria - València

Cartell de l'Oficina Central d'Evacuació i Assistència als Refugiats (OCEAR). Ministeri de Treball i Assistència Social. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Col·lecció Valenciana.

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) aquest espai condensà els efectes de la “guerra total” sobre la població civil, però també simbolitza al nostre present l'enorme desplegament de solidaritat amb milions d'evacuats. Des dels primers dies de guerra, desenes de milers de persones no combatents (ancians, dones, xiquets i xiquetes) abandonaren les seues cases i es dirigiren cap a Madrid per fugir preferentment de la violència política desplegada per l'exèrcit rebel en el seu avanç a través d'Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa.

A la capital espanyola començaren a sofrir el terror planificat dels bombardejos de l'aviació nazi-feixista, governs aliats als colpistes, per a passar posteriorment a patir el setge militar de la ciutat.

Des de Madrid s'organitzà llavors l'evacuació d'ancians, dones i infància cap a les encara tranquil·les zones de rereguarda. A València l'Estació del Nord es va convertir en el punt neuràlgic d'aquesta evacuació dirigida i sostinguda amb el suport de l'exemple solidari desplegat per institucions públiques valencianes i estatals, sindicats, partits, associacions i ajuda internacional. A l'Estació, el Comitè Nacional de Refugiats atenia les primeres necessitats alimentàries i sanitàries dels evacuats. Posteriorment, es distribuí el col·lectiu evacuat a les províncies valencianes, Catalunya i Múrcia, amb una particular atenció cap a la infantesa (colònies escolars).

Organitzacions humanitàries i institucions públiques realitzaren contínues campanyes per ajudar a la població evacuada. Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

Així, en acabar l'any 1936, el territori valencià acollia uns 250.000 evacuats i la ciutat de València rebia la felicitació de la Missió Sanitària de la Societat de Nacions (precursora de l'actual ONU) per la seua atenció als evacuats. Les progressives derrotes militars republicanes des de principis de 1937 obligaren a evacuar cap a la rereguarda republicana milions de persones provinents de Màlaga, Astúries, País Basc, Aragó o la província de Castelló. Així, la ciutat de València passaria d'uns 320.195 habitants als anys trenta, a 413.969 en 1939, quan acabà la guerra. Aquest constant augment demogràfic provocà una pressió sobre els servicis sanitaris, l'allotjament i l'abastiment alimentari, així com un repte de gestió d'aquesta crisi humanitària. Malgrat puntuals conflictes de convivència, la solidaritat aconseguí limitar, especialment amb la infantesa, les devastadores conseqüències de la guerra.

A hores d'ara, l'Estació del Nord és Monument Històric Artístic i Bé d'Interès Cultural, així com una de les estacions històriques d'Adif contemplades en el Patrimoni Històric Espanyol.