València en la memòria - València

València en la memòria

recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.

Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.

Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.

Edifici de l'Ajuntament

Ajuntament de València. Imatge actual.

Quan València fou capital de la II República (de novembre del 1936 a octubre del 1937), l'edifici de l'Ajuntament, situat a la llavors Plaça d'Emilio Castelar, esdevingué alhora la seu oficial de les Corts republicanes. Juntament amb catorze sessions de la seua Diputació Permament (el govern interior del Parlament espanyol), València acollí quatre de les nou sessions plenàries celebrades pel Congrés dels Diputats durant la guerra civil espanyola (1936-1939): dos al Saló de Plens de l'Ajuntament, durant els primers mesos de la capitalitat, i dos més, a l'octubre del 1937, a la Llotja.

Façana de l'edifici de l'Ajuntament en temps de guerra, amb un gran cartell mostra de solidaritat de la població valenciana amb el Madrid assetjat per les tropes franquistes. Fotografia: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Col·lecció Finezas.

La raó d'aquest trasllat fou un bombardeig de l'aviació rebel aquell 28 de maig, que causà seriosos desperfectes per valor de vora dos milions de pessetes de l'època, segons la primera estimació de l'arquitecte municipal. A banda, també en temps de guerra l'edifici continuà acollint el Consell Municipal, òrgan de govern local que llavors aplegava totes les forces polítiques i sindicals que recolzaven la causa de la República, així com també l'Alcaldia, ocupada durant els gairebé tres anys de conflicte per dos alcaldes: José Cano Coloma, d'Izquierda Republicana, i, des del febrer del 1937, Domingo Torres Maeso, un cenetista moderat.

Tot i els desperfectes causats pel bombardeigs, a principis de juliol del 1937 l'edifici consistorial pogué acollir la seu del II Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura. El president del Govern, Juan Negrín, donà ací la benvinguda als més de cent delegats provinents de vint-i-huit països d'arreu del món, aplegats a la ciutat per a defensar la causa de la democràcia republicana, condemnar la política de no-intervenció de les democràcies occidentals i cridar a la unitat d'acció de les diferents forces antifeixistes.

Forat que deixà en l'escala principal de l'edifici l'impacte d'una bomba, llançada el 28 de maig del 1937 per l'Aviazione Legionaria de la Itàlia feixista, que solia atacar València des de les seues bases a Mallorca.

Per últim, per a protegir l'alumnat del Grup Escolar de l'Ajuntament de les més de 400 incursions aèries que patí la ciutat entre el gener del 1937 i el març del 1939, la Junta de Defensa Passiva hi construí al soterrani un refugi antiaeri amb capacitat per a més de 700 persones.

Construït en el seu conjunt entre els segles XVIII i XIX, l'edifici acollí les primeres dependències municipals paultatinament des del 1854 i conté diverses sales de gran vàlua històrica. Fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) el 1962 i Bé de Rellevància Local (BRL) el 1993. Actualment allotja també el Museu Històric Municipal, que custodia importants peces del patrimoni històric-artístic de la ciutat. L'entrada a part pública de l'edifici és lliure els matins dels dies laborables. A més a més, en l'horari establert a l'efecte, també es pot accedir al refugi antiaeri, restaurat a finals del 2016.