València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Presó Model
Després de més d'una dècada en construcció, la Presó Model de València va ser inaugurada el juny de 1903. Els diaris del moment es van fer ressò de la lentitud de la seua construcció i el seu cost econòmic, així com de la tardança a l'hora de traslladar-hi els reclusos procedents d'altres presidis i posar-la en funcionament.
Quan fou construïda, la nova presó es trobava a dos quilòmetres de la ciutat, en la línia del tramvia de tracció elèctrica que feia el recorregut València-Torrent. Va ser el primer edifici de la ciutat construït directament amb una finalitat penitenciària. Constava de 528 cel·les repartides en quatre galeries radials; més 16 per a presos distingits de pagament-, 10 per a polítics i un departament aïllat per a joves. A més a més, disposava d'infermeria, bugaderia, un pavelló de tallers, locutoris, capella, sis fonts públiques, maquinària per a la producció d'enllumenat elèctric o sistema d'evacuació d'aigües.
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), la ciutat de València va romandre en zona republicana fins al final de la contesa, convertint-se en capital de la República durant un any. En aquest període, la Presó Model va continuar albergant presos per delictes comuns, com ara furts, robatoris o homicidis. En el context bèl·lic, s'hi van sumar, d'una banda, els reclusos per pràctiques relacionades amb les subsistències: contraban, acaparament, alteració de preus o ocultació d'articles de primera necessitat. D'una altra banda, presos acusats de recolzar el colp d'estat contra la democràcia republicana i als revoltats, espionatge, derrotisme, traïció o hostilitat i desafecció. De fet, en el propi edifici es van celebrar judicis en la sala d'audiències.
D'aquesta forma, van ser reclosos en les galeries de la presó persones sospitoses de sintonia amb els colpistes i d'actuar en contra del govern republicà, entre d'altres, sacerdots i falangistes membres de Falange, el partit feixista espanyol-. A més, també van ser-hi empresonats anarquistes del sindicat CNT-FAI o militants del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), en el context de les tensions entre les diferents tendències oposades a la revolta. Malgrat els múltiples empresonaments, les condicions de salubritat, habitabilitat i alimentació no van ser tan dures com ho serien en els anys posteriors al final de la guerra. Així, entre octubre del 1936 i març del 1939 hi van morir 14 persones provinents de municipis valencians, però també d'altres províncies.
Després del final de la guerra i la implantació de la dictadura franquista (1939-1975), l'edifici no va variar el seu ús penitenciari. En els moments més intensos de la repressió de postguerra van arribar a concentrar-s'hi més de 10.000 presoners, superant-se àmpliament la seua capacitat. Els presos, comuns i polítics, van patir l'amuntegament i les deficients condicions alimentàries, higièniques i sanitàries. En aquestes circumstàncies, van proliferar els paràsits xinxes, polls, puces-; l'avitaminosi, les diarrees o malalties com ara la sarna i la pulmònia. Com a conseqüència, entre abril del 1939 i l'any 1943 van morir en la Presó Model de València 193 persones.
La Presó Model va deixar d'utilitzar-se com a presó el 1991. Poc després es va rodar en el seu interior la coneguda pel·lícula de Luís García Berlanga Todos a la cárcel i van començar anys d'abandó fins a la seua rehabilitació. En l'actualitat, alberga la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre.
