València en la memòria - València

València en la memòria

recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.

Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.

Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.

Col·legi Jesuïtes

El Col·legi de Sant Josep, de la Companyia de Jesús, va ser fundat el 1870 com a centre d'ensenyament secundari i és un dels exemples de la mobilització catòlica de finals del segle XIX i començaments del segle XX, en defensa de l'Església i els seus postulats. En aquest cas, la iniciativa estava adreçada a educar els fills de les famílies influents de la ciutat.

Vista panoràmica de la ciutat de Valencia des de Campanar, amb el Col·legi de Sant Josep en primer plànol a la dreta, c.1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Col·lecció José Huguet.

La Companyia va triar aquesta ubicació per trobar-se al que llavors eren els afores de la ciutat, en una zona sana i higiènica. L'edifici va començar a construir-se el juny de 1879 i va ser conclòs el setembre de 1880. Posteriorment va viure successives ampliacions que suposaren la construcció de la capella i del saló d'actes, així com l'ampliació de les ales laterals, inicialment només amb una planta, a diferència de la resta de l'edifici que en tenia tres, fins que foren igualades a tres plantes a la dècada del 1920. Amb aquesta última ampliació i la compra de dos solars en direcció al llit del riu Túria, el 1922 i el 1926, arribem a la imatge que tenia el Col·legi als anys trenta.

Poc després de proclamar-se la primera democràcia espanyola, la Segona República (1931-1939), en ser propietat de la Companyia de Jesús aquesta institució es va veure afectada per allò disposat a l'article 26 de la Constitució de 1931: dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització dels seus béns, que serien dedicats a finalitats benèfiques i docents.

Aula de l'Institut Obrer de València, on es veu la presència de xics i xiques al mateix espai educatiu, fonamental innovació educativa durant la Segona República. Walter Reuter, 1937. Fotografia: Archivo Asociación Cultural Instituto Obrero.

Per això, des de 1932, començaren a instal·lar-s'hi diferents institucions dedicades fonamentalment a l'educació, la qual cosa es va veure potenciada durant la guerra civil espanyola (1936-1939). Així doncs, aquest complex va esdevindre un exemple de l'acció educativa portada a terme per la Segona República espanyola, tant en temps de pau com de guerra.

Així, vora-riu, al final del que llavors es deia la Gran Via de Ramón y Cajal de València, s'aplegaven les següents institucions:

a) L'Institut-Escola: creat a València el 1932, era un exemple característic de l'aplicació a un centre públic, destinat a estudiants sobretot encara que no només- de Secundària, dels principis pedagògics i metodològics de la Institució Lliure d'Ensenyament.

b) L'Institut Obrer de València: creat en novembre de 1936 i inaugurat en gener de 1937, s'hi va aplicar el Batxillerat abreviat, aprovat molt poc abans. De dos anys de durada amb dos cursos semestrals per any, aquest Batxillerat abreviat tenia com a objectiu fonamental facilitar l'accés a la Universitat als sectors populars i treballadors.

c) L'Institut Nacional de Segon Ensenyament Blasco Ibáñez, segon centre de Secundària de la ciutat després del Lluís Vives: creat en 1933 i ubicat prèviament a diferents llocs del nostre Cap i Casal, sobretot a l'entorn de l'Eixample de Russafa (carrers de l'Almirall Cadarso i Avinguda del 14 d'Abril, actual Regne de València), es va instal·lar ací a començaments de 1937.

d) El Grup Escolar Luis Bello, l'únic centre de Primària de tot el conjunt, junt amb les escoles General i Diferencial de l'Institut-Escola.

e) L'Escola Normal. La institució de formació dels futurs i futures mestres fou traslladada en 1932 des del seu lloc originari, la Casa de l'Educació, situada darrere de l'Ajuntament, al carrer de l'Arquebisbe Mayoral. Durant la guerra, acollí també la Normal 1 de Madrid i, en instal·lar-s'hi l'Institut Obrer, va haver de traslladar-se, al març de 1937, primer a l'Escola d'Artesans (Avinguda del 14 d'Abril) i després a l'Avinguda de Mariano Aser (actual Passeig de l'Albereda).

Col·legi Jesuïtes en l'actualitat.

La victoria franquista supuso la desaparición de este conjunto educativo, no sólo porque el inmueble fue devuelto a la Compañía de Jesús, sino también porque las instituciones que albergaba fueron eliminadas, como el Instituto-Escuela o el Instituto Obrero, o trasladadas y modificadas, como el Instituto Blasco Ibáñez, que se instaló de nuevo en la calle del Almirante Cadarso, ahora con un nuevo nombre (San Vicente Ferrer) y con unas nuevas destinatarias, pues se convertiría en el instituto femenino de la ciudad.