València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Carrer de la Pau
El Carrer de la Pau és resultat d'una de les més importants reformes urbanes de la València de finals del segle XIX, que el va conformar com a zona residencial de la burgesia.
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), aquesta moderna artèria es va convertir en un dels eixos de la vida política de la ciutat, particularment durant l'any en què València va ostentar la capitalitat de la II República, entre novembre del 1936 i octubre del 1937, arran del trasllat del govern democràtic des del Madrid amenaçat per les tropes de Franco recolzades per l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Així, els cartells, rètols i pancartes que penjaven de nombrosos edificis i locals del Carrer de la Pau van testimoniar la notable intensificació de la vida política i cultural de València.
En efecte, a palauets i espaiosos pisos abandonats pels seus adinerats propietaris fugits davant el temor de la repressió republicana, o bé confiscats a aquests, es van instal·lar les seus de diverses organitzacions i institucions polítiques i culturals vinculades a la defensa de la República, tals com el Ministeri d'Instrucció Pública (al número 39 d'aquesta via), la Federació Regional de les Joventuts Llibertàries de Llevant (nº 40), la Federació Regional de Llevant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i Cultura Popular (nº 23), dedicada a tasques educatives.
Les seus del Comitè Regional de Mujeres Libres (nº 29) i del Comitè Provincial de Mujeres Antifascistas (nº 38) revelaven la crucial mobilització de les dones partidàries de la República en activitats assistencials, propagandístiques, culturals i educatives, concebudes com a part de l'esforç de guerra.
Per la seua banda, el luxós Hotel Palace (nº 42), rebatejat com a Casa de la Cultura, es va convertir en residència i lloc de treball de nombrosos intel·lectuals, artistes i científics traslladats des de Madrid amb el suport del govern, els quals van contribuir a dinamitzar la vida cultural de València. Anomenada amb sorna pels valencians El Casal dels Sabuts de tota mena, el seu patronat va estar presidit pel poeta Antonio Machado, i per allí van passar personalitats com ara Rafael Alberti, María Teresa León, Luis Cernuda, León Felipe, Octavio Paz, John Dos Passos o André Malraux. Al mateix carrer, la cafeteria Ideal Room (nº 19) es va convertir en lloc de trobada d'intel·lectuals republicans, diplomàtics, militars i corresponsals estrangers.
No obstant això, el Carrer de la Pau no va ser tampoc aliè a la cara més amarga de la guerra: s'hi habilitaren quatre soterranis (als números 14, 22, 25 i 40) com a refugis antiaeris, amb capacitat total per a 765 persones. El 26 de gener del 1938 un virulent atac de l'aviació feixista italiana sobre objectius civils hi provocà vora un centenar de morts.
