València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Entorn del Palau de la Generalitat
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), a tocar d'aquesta llavors Plaça de Vinatea (batejada en record de Francesc de Vinatea, jurat de la ciutat al segle XIV), el Micalet acollia el centre neuràlgic de la Defensa Especial Contra Aeronaus. La DECA coordinava el sistema local de defensa passiva i avisava de l'arribada dels bombarders, normalment pertanyents a l'Aviazione Legionaria. Basats a Mallorca, l'arribada per mar feia impossible detectar-los amb prou antel·lació, tot i l'ús de fonoreceptors per a sentir-ne abans el soroll dels motors.
Els punts avançats d'observació repartits entre la costa i Ciutat Vella tenien doncs un temps mínim de resposta per a avisar el centre d'observació al Micalet, el qual ordenava fer sonar les sirenes i obrir foc a les bateries antièries. Es tractava d'un sistema insuficient i obsolet per a fer front a la moderna guerra aèria. De fet, no tenim constància que cap avió atacant fos derribat sobre València i la tasca principal de la Junta de Defensa Passiva (creada l'abril del 1937) era reduir al màxim la pèrdua de vides entre la població civil en cas d'atac.
En sentir les sirenes (d'entre tres i cinc minuts de durada), la gent corria als refugis, com ara aquest, construït de nova planta el 1938 en l'antic emplaçament de la Batlia (o Casa de la Ciutat); en desconeixem, però, la grandària i capacitat. Passada l'amenaça, les sirenes tornaven a sonar durant dos minuts per avisar la població que podia tornar al carrer. A hores d'ara, només es conserva una de les vint-i-cinc sirenes de la ciutat, al carrer Martínez Aloy.
El Palau de la Generalitat es desde el regreso de la democracia la sede de la Presidència del Consell, el Gobierno valenciano. Construido en buena parte en el siglo XV y declarado Bien de Interés Cultural (BIC) ya en 1931, el edificio acogió durante los meses posteriores al golpe de Estado de 1936 al Comité Ejecutivo Popular (CEP), verdadero poder alternativo y único organismo político de gobierno para la retaguardia valenciana. Contaba con representantes de todas las fuerzas políticas y sindicales que apoyaban la causa de la República: dos representantes de la UGT y dos de la CNT, uno de la FAI y uno por cada.