S'està cercant, espereu....

Estàs en: ACTUALITAT

Ruta Muralla islámica - València

Vés enrere Ruta Muralla islámica

Tornar

L’Ajuntament proposa una ruta per conéixer el recinte emmurallat de l’època islàmica

L’itinerari consta de 18 parades en llocs on es conserven a la vista restes d’algun dels elements defensius i que s’han anat recuperant al llarg dels últims 30 anys d’excavacions arqueològiques

• El traçat de la muralla al 1238 és l’objecte d’una de les rutes temàtiques elaborades per l’Ajuntament

16/04/2022

El traçat de la muralla en el moment de la conquesta de la ciutat en 1238 per les tropes de Jaume I és l’objecte d’una de les rutes temàtiques elaborades per l’Ajuntament, a través de Cultural València. Veïnat i turistes poden recórrer el recinte emmurallat de l’època islàmica fent parada en 18 punts d’interés on encara es poden vore elements defensius recuperats en les excavacions arqueològiques dels darrers 30 anys.

 

El trajecte comença a la Porta del-Qantara, que se situaria darrere de les Torres de Serrans, des d’on el mur giraria al sud-oest, cap a la plaça dels Furs i el carrer de les Roques. En el número 2 del carrer de Blanqueries, on es troba la Fundació Florida State University, s’ha rescatat una torrassa defensiva semicircular, una línia de merlets i diverses basses de tintat de curtidores d’època medieval. Es troben integrats en el saló d’actes de l’edifici i cal sol·licitar autorització per accedir.

El passeig continua pels comerços situats als números 2 i 4 de la plaça dels Furs, dins dels quals es pot observar una part del mur islàmic. En el forn de Montaner, al carrer dels Roters número 5, s’ha incorporat un fragment de huit metres del mur defensiu que és visible en la façana externa i en l’interior de l’establiment.

Seguint pel carrer de Palomino s’arriba a la plaça de l’Àngel, on es conserva una de les torrasses més conegudes i que actualment està ocupada per vivendes privades. En este espai l’equip d’arqueologia municipal està desenvolupant treballs de rehabilitació, que inclouen la construcció d’un centre d’interpretació que explicarà tot el conjunt.

A continuació, el mur s’introduïx per la plaça de Beneyto i Coll, seguint pel carrer de la Mare Vella, on es localitza una tercera torre de maçoneria, utilitzada també com a vivenda particular. Després es prosseguix pel Portal de Valldigna, porta oberta l’any 1400 per comunicar l’interior de la ciutat amb la moreria, i es continua pel carrer de les Salines, on es conserva part del llenç en la línia de façana.

Des d’ahí, la muralla transcorre pels edificis del carrer dels Cavallers, a l’altura dels números 36 i 38, on hi ha una escola d’idiomes. En l’interior es pot observar un important tram de mur, així com dos torres fins a l’altura del primer pis. Més endavant, a la plaça del Tossal, es troba la galeria del mateix nom dedicada a exposicions temporals, on es mostren les restes d’una torre i llenç de la muralla corresponent a la porta del-Hanax, que va ser remodelada mitjançant una torre quadrada de tapial al segle XII. També es contemplen uns arcs de rajola sobre els quals s’elevava la volta que cobria la séquia de Rovella, conducció que va ser canalitzada per l’antic fossat de la muralla al segle XV.

La muralla continuaria pel carrer de la Bosseria cap al col·legi major Rector Peset, a la plaça del Forn de Sant Nicolau número 4. En la sala d’exposicions de la residència s’ha integrat part de la tanca i altra de les torres semicirculars del segle XI.

Seguidament, se suggerix encaminar els passos en direcció a la Llotja, per la façana posterior de la qual discorria la muralla. Després, es recomana agafar el carrer de Sant Ferran número 12, entrar al Centre de Cultura Contemporània Octubre i vore en el soterrani part del mur i una torre quadrada del segle XII.

El recorregut es prolonga cap al carrer de Sant Vicent, per on la muralla passa per l’interior de les cases de la plaça de Mariano Benlliure. Forma part del restaurant Orio, al qual s’accedix pel carrer de Sant Vicent número 23, una torre de planta quadrada en el front de la qual s’han reutilitzat carreus d’època romana.

El mur avança cap al carrer dels Transits, on es torna a fer visible a l’altura dels números 5 i 6, dins d’una cafeteria i una papereria. Més endavant, pels carrers de les Barques i les Comèdies, la muralla marca un gir al nord. Així, en el vestíbul de l’edifici de la Nau es troba una altra de les torres quadrades, mentre que un restaurant del carrer del Mar que dona a la coneguda com la plaça dels ànecs oferix un xicotet fragment del mur unit a una de les parets del circ romà.

En esta mateixa plaça, a l’altura de l’església de Sant Felip Neri, s’obriria la porta de la Xerea, que discorreria pel carrer del Trinquet de Cavallers. En l’hotel Caro i el restaurant annex, al carrer de l’Almodí, es poden apreciar diversos elements del recinte emmurallat. Finalment, en la marginal de l’antic llit del Túria s’alçava la torre d’Ali Bufat amb la porta d’Ibn Sajar; al carrer del Salvador, davant del pont de la Trinitat, s’elevava la porta del-Warraq, i tornant pel carrer del Comte de Trénor, es tanca el recinte en la porta del-Qantara, punt de partida d’este recorregut.