Ruta port - 11. Docks comercials - València

RUTA PORT - 11. Docks comercials

La societat anònima Docks Comerciales de Valencia es va constituir per escriptura pública atorgada a la ciutat de València l'11 de desembre de 1916 davant del notari Antonio Gómez Barberà. El seu capital social ascendia als cinc milions de les antigues pessetes. El seu president original va ser l'industrial, comerciant i diputat a les Corts Francisco Rubio Goula.
 

En 1915, Vicente Ibánez Ortiz va transferir a la societat els drets que li van ser concedits per reial orde del Ministeri d'Hisenda el 18 de juny de 1907 per a l'establiment de magatzems generals de depòsit per al comerç d'importació i exportació de mercaderies.

L'arquitecte Víctor Gosálvez, fill del també arquitecte Joan Baptista Gosálvez, va ser l'encarregat de redactar el projecte d'edifici destinat a eixe objectiu pròxim a la platja del Cabanyal, en un solar de forma trapezoidal de més de 5.000 m², al costat del camp de tir de coloms. Este projecte va ser aprovat per la Junta d'Obres del Port en agost de 1916. No obstant això, es va creure convenient ampliar l'edifici, que inicialment només havia de tindre una planta sobre la baixa, fins a quatre més un terrat. Com que el preu del ferro per a un edifici de tal envergadura ascendia en excés, es va recalcular l'estructura en formigó armat.
 

La zona nord de l'edifici, que dona a la séquia del Riuet, havia d'acollir unes sitges d'emmagatzematge que posteriorment es va decidir traslladar a un punt més pròxim a la dàrsena, per la qual cosa la superfície útil dels docs augmentaria considerablement. Esta circumstància va portar de nou a reconsiderar l'execució parcial del projecte i finalment es va executar només la planta baixa més una altura. L'ingrés de les mercaderies es faria per un carrer central interior de 8 metres d'ample.
 

El lèxic arquitectònic dels docs conjuga simultàniament l'ús de la rajola ceràmica, que forma part dels murs de tancament, amb la pedra natural usada en el sòcol que envolta tot l'edifici, a més d'en les cornises voladisses i les mènsules de davall els balcons.
 

El replantejament de l'edifici va ser aprovat per la Junta d'Obres del Port en març de 1916. Les obres es van iniciar en juny del mateix any sota la direcció de Gosálvez i es van prolongar fins a finals de 1919. Precisament l'11 de novembre de 1919 es va signar l'acta de recepció dels docs després d'haver-se reunit en el mateix edifici algunes personalitats locals i els enginyers més importants del moment, com Luis Dicenta Soler, Emili Donat Sanz o el mateix Demetri Ribes, entre altres.
 

Acabada la Guerra Civil, l'edifici va albergar el Parc Regional d'Intendència i se'n va perdre l'ús original. Ja en l'any 2006 es va reinventar el seu ús i es va destinar a discoteca amb el nom de Las Ánimas. Va romandre oberta fins a l'any 2015, després de rebre nombroses denúncies, i va ser un incendi el que va precipitar l'abandó de l'edifici. Actualment, continua en estat d'abandó, la qual cosa està accelerant-ne el deteriorament a l'espera que es decidisca el seu futur.
 

COMMERCIAL DOCKS

 Sociedad Anónima Docks Comerciales de Valencia was a company founded by a public writ executed in the city of Valencia on December 11, 1916 before the notary Antonio Gómez Barberá. Its share capital was five million pesetas. Its first president was the industrialist, merchant and member of the Spanish parliament, Francisco Rubio y Goula.

In 1915, Vicente Ibánez Ortiz transferred to the company the rights, which had been granted to him by a Royal Order of the Ministry of Finance on June 18, 1907, to set up bonded warehouses for the business of importing and importing goods.

The architect Víctor Gosálvez, the son of the architect Juan Bautista Gosálvez, was commissioned to draw up the project proposal for a building for this purpose. It was to be located close to the Levante beach in a trapezoidal-shape plot of more than 5,000 m2 and next to the pigeon shooting range. Said project was approved by the Port Board of Works in August 1916. However, a decision was then taken to extend the building, which had been planned to have only one floor above the ground floor, until it had four floors plus a roof terrace. As the cost of iron for such a large building was excessive, the budget was reworked with the structure being made of reinforced concrete.
 

The north area of the building, looking out onto the Riuet watercourse, was going to house some storage silos. However, it was later decided to move the silos to an area closer to the dock. This meant the useful surface of the Docks building would increase considerably. This led once again to a partial execution of the project being considered and, in the end, the building that was constructed only had a ground floor and one floor above it. Goods entered along a central 8-meter-wide interior thoroughfare.
 

The architectural language of the Docks uses clay brick in part of the enclosure walls. Meanwhile, natural stone was used in the pediment which surrounds the entire building, as well as in the projecting cornices and balcony corbels.
 

The construction stakeout survey was approved by the Port Chief of Works in March 1916 and work started in June of the same year under the management of Gosálvez and continued until the end of 1919. On November 11, 1919, the final handover document for the Docks was signed at a meeting in the finished building by a group of high-profile local figures and the most important engineers of the day such as Luis Dicenta Soler, Emilio Donat Sanz and Demetrio Ribes.
 

After the Civil War, the building housed the Regional Military Logistics Depot, losing its original use. In 2006 the building’s purpose changed completely when it was used as a nightclub called Las Ánimas. It remained open until 2015 when, after numerous complaints had been made to the authorities, there was a fire which led to the building being abandoned. Today the building is still abandoned which is accelerating its deterioration while it waits for its future to be decided.