Escola Art Floral - València
ESCOLA VALENCIANA D'ART FLORAL
TREBALLS REALITZATS PER L'
Escola Valenciana d'Art Floral
TREBALLS FI DE CURS 2010-2011
FI DE CURS DE L'ESCOLA VALENCIANA D'ART FLORAL
JUNY 2011
L'any 2011 ha suposat un canvi definitiu per a la Fundació Escola Municipal de Jardineria i Paisatge i per tant per a l' pertanyent a l'esmentada Fundació de l'Ajuntament de València.
A finals de l'any 2010 es va realitzar el tan esperat canvi de seu de les dues escoles, anteriorment ubicades al Passeig de la Petxina i als Jardins de Vivers respectivament. En l'actualitat les escoles estan unides en un únic espai, en un entorn singular com és el carrer Santa Rosa, concretament la seua nova adreça és el carrer Antonio Suárez n º 7 i 9 de la ciutat de València.
La nova seu, consistent en dos bells edificis del segle XIX completament restaurats, va ser inaugurada el passat 14 de febrer de 2011 per l'alcaldessa de València, donya Rita Barberá, al llarg de tot el 1r semestre del 2011 s'han anat succeint els cursos tant de Jardineria com d'Art Floral, i s'han pogut abastar tots els nivells formatius des dels de caràcter professional, com els d'aficionats, per a majors, monogràfics, taller per a discapacitats.
A punt de finalitzar el curs acadèmic, el 21 de juny de 2011, es va celebrar el final de curs de l'. El claustre de professors i els alumnes d'Art Floral van voler en esta ocasió i com a colofó ??a esta nova etapa, que els treballs no consistiren en realitzacions individuals sinó en una sèrie de treballs creats conjuntament i enfocats a engalanar tot el recinte de la nova seu, per tal motiu es realitzaran tres àrees de treballs, formant un 8, 5, 3, la façana principal, una zona del jardí i una façana lateral, també es van decorar els interiors dels dos edificis. Els treballs es van deixar exposats perquè pogueren ser vistos i fotografiats pel públic en general al llarg de tota la setmana.
El material floral es va seleccionar amb molta cura per donar la màxima expressió de color, formes i volums, un factor determinant a l'hora de l'elecció va ser el gran nombre de dies d'exposició i que en ser a l'aire lliure, la calor i la radiació solar havien de ser resistits perfectament pels materials utilitzats, i així ha estat, en desmuntar els treballs exposats es va poder apreciar que l'estat de conservació de les flors i verds era extraordinari per al temps transcorregut.
Una primera zona de treball, la façana principal d'un dels dos edificis, sobre el seu fons blanc es van disposar els treballs realitzats, agrupant-los i equilibrant tot el conjunt, anells vestits amb teles fosques i en el seu interior, una malla de sisal per a formar reixetes verd pistatxo com a fons, per a inserir-hi les flors d'anturis, els amarants, i com a reforç del color els granats i verds de les medul i els cercles de sisal lavanda i de Tillandsia gris. Anells, cèrcols, cercles, engranatges d'un rellotge antic... potser, rodes?
En una segona zona de treball, la intervenció va ser de manera que la composició floral estiguera integrada en l'arquitectura de l'edifici. Partint de la idea de tapís o cortina floral, agrupant materials i formant una sinuosa cascada, una cortina estructural de verds, flors i fruits. Entre els verds naturals utilitzats destaquem les garlandes de branques de tuyes, les arrels pentinades, les fulles de cordeline, les fulles d'aspidistra bellament enrotllades, les fulles de ficus enfilades com broquetes i disposades com garlandes, vímets, collarets de clavell i fruits, els phorniums trenats, i nadant en este corrent, delicats peixos, on l'herba d'ós embolicada i els anturis blancs donaven forma als seus cossos. La gamma de colors oscil·lava des dels verds amb diferents valors tonals, passant pels marrons, òxids, rogencs, blancs, fils daurats formant reflexos.
I finalment una tercera zona, es va triar per treballar una part del jardí que envolta tot el recinte. Es van realitzar tres treballs de grans dimensions: dos grups en estructura autoestable i un en base. Es van crear per a l'ocasió estes grans estructures confeccionades amb canyes, branques de lledoner, vímets, medul..., característica fonamental dels treballs és aconseguir el màxim volum amb la màxima subtilesa i que es mantinguen estables i alçats per la seua estructura. Les flors anaven entubades perquè pogueren prendre aigua i bàsicament van ser: roses, gerberes, aus del paradís, anturis, amarants, orquídies, crisantems, i verdes com l'esparreguera, fals pebre, fulls de Galax formant penjolls, Fornies, herba d'ós, equisetos, fulles de aspidistra enrotllades ... tubs treballats amb fibra de sisal de diferents colors i teixits amb fils daurats, platejats, verds pistatxo, morats, coure ... El tercer treball en base, col·locat sobre la gespa, formant com un gran caragol, confeccionat amb arrels i clavells, orquídies, vímet trenat, garlanda d'heura i gruixuts filferros de color plata donant suport al disseny ... tot este grup novament basat en la proporció 8, 5, 3 utilitzada en el treball general i també en la floristeria moderna. Cada un dels treballs en la proporció correcta per crear un sol treball de conjunt perfectament relacionat.
La posada en escena va ser realitzada pels alumnes de la formació d'Oficial Florista: Amparo Alós, Teresa Belda, Adrián Cano, Azahara Galán, Ana Maria Navarro, Sergio Vázquez, M ª Carmen Durá, Belinda Flores, M ª José Iranzo, Noelia Pérez, Elena Marco, Silvia Vendrell i Carlos Vidal, assessorats en tot moment pels professors, Juan Bta. Bosch, Sergio Lloret, Voro Riera, Lina Roig i Constantí Soro.
