Control de plagues - València
Control de Plagues en la Ciutat
La Regidoria de Sanitat i Salut municipal inclou dins dels seus Servicis el de Sanitat Pública Municipal amb una Secció dedicada al Control de Plagues Urbanes.
La nostra labor és el control de les poblacions considerades plaga per a reduir-les fins a uns mínims que asseguren una bona qualitat de vida dels ciutadans de València.
Per mitjà d'un estudi previ realitzat conjuntament amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Facultat de Biologia, Universitat de València; s'establix una programació de desinfecció, desratització i desinsectació (incloent el control de les poblacions de mosquits) en la RAM (xarxa de clavegueram municipal), instal·lacions, dependències i edificis municipals així com en les zones del nucli urbà, pedanies i zones residencials de titularitat municipal, locals privats en execució subsidiària, locals privats sotmesos a programes de Servicis Socials; parcs i jardins, solars i les mallades i aiguamolls pertanyents al municipi de València i les seues pedanies.
QUÈ ÉS UNA PLAGA?
El concepte de Plaga ha anat variant amb el temps i potser no siga fàcil de definir. Hem de tindre clar que un ser viu per si només NO és una plaga.
Una plaga és més aïna una SITUACIÓ en la qual un ser viu prolifera massa i pot produir una sèrie de danys. Estos danys poden ser des d'una malaltia fins a danys econòmics, culturals, etc
Així, un mateix ser viu pot o no ser plaga depenent de la seua densitat de població i dels danys que puga causar als sers humans o el seu patrimoni.
L'Ajuntament de València disposa de dos APP gratuïtes perquè la ciutadania deixe avisos de plagues d'interès en Salut Pública en la ciutat de València:
*mosquito alert
*bichosavis
Informació addicional
Plagues urbanes
Animals protegits
Contacte
SERVICI DE SANITAT. CONTROL DE PLAGUES
Més informació
Dubtes freqüents Menys menjar... menys coloms (pdf)
ENLLAÇOS
PLAGUES URBANES: ALTRES
MOSCA NEGRA. Simulium sp.
La mosca negra o simúlids són insectes voladors de l'orde dels dípters. Els adults són de dimensió reduïda, entre 3 i 5 mm, i foscos, d'ací el nom de mosca negra.
Els adults viuen en la vegetació pròxima a rius i depositen els ous en sediments pròxims a l'aigua o dins de l'aigua. Encara que algunes espècies són tolerants a nivells mitjans de contaminació, les larves necessiten aigües corrents i netes, oxigenades i amb una certa matèria orgànica en suspensió. Normalment es troben en trams alts dels rius, on el corrent és major. En trams mitjans només on hi haja corrent, ja siga de forma natural o induïda per l'acció humana (eixides d'embassaments o canalitzacions que acceleren el discórrer de les aigües), no solen aparéixer en les desembocadures dels rius.
Per a no ser arrossegades pel corrent, les larves es fixen a les pedres del fons del riu o a la vegetació. La fase pupa sol donar-se entre les algues o plantes aquàtiques, inclús en les pedres del llit fluvial, com a mostra la imatge.
Els simúlids adults s'alimenten de sucs vegetals, però com en altres espècies, les femelles precisen de sang perquè la seua posada siga viable. Al contrari que els mosquits, els seus hàbits són diürns i poden desplaçar-se quilòmetres a la cerca de sang.Les picadures solen ser prou doloroses, però a Europa no s'han detectat com a vectors de malalties.Moltes vegades la proliferació de l'espècie ve donada per causes humanes, com són el canvi de llits fluvials per a regular el seu cabal.
Per a evitar les picadures:
- Es recomana no passejar per llocs amb vegetació abundant i pròxima a cursos ràpids d'aigua, durant el dia especialment a l'alba i a poqueta nit.
- Vestir colors clars, protegir el cos, braços i cames amb roba (mànegues llargues i pantalons llargs), evitant vestits amplis.
- Usar repel·lents, seguint les instruccions recomanades (no aplicar a xiquets menors de 2 anys, no aplicar en la roba, ni en la cara, netejar la pell amb aigua i sabó, etc).
En cas de picadura:
- Netejar i desinfectar la zona de la picadura
- No rascar-se per a evitar infeccions
- En cas de persistència de les molèsties o reaccions més greus, consultar amb el metge.