JGL Catálogo AUMSA - València

• L’Ajuntament estudiarà posteriorment si els edificis triats mereixen algun grau de protecció patrimonial

• L’estudi afectarà tots els districtes llevat de Ciutat Vella, que ja té el seu Pla Especial de Protecció (PEP)

La Junta de Govern Local ha aprovat encarregar a AUMSA l’assistència tècnica per a l’elaboració d’un catàleg del moviment modern a la ciutat de València. Es tracta d’elaborar 100 fitxes urbanístiques d’altres tants edificis de la ciutat que reflectisquen el millor de l’arquitectura del segle XX a la ciutat. Es pretén que els edificis triats recullen estils tan diversos com l’art déco, el neobarroc, el brutalisme o el moviment tardomodern així com la influència als edificis de la nostra ciutat dels postulats d’escoles arquitectòniques com la Bauhaus o d’arquitectes com Mies van der Rohe, Le Corbusier o Gropius.

L’estudi engreixarà el Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de la ciutat de València. Una vegada rebut l’informe, l’Ajuntament estudiarà si els edificis seleccionats mereixen protecció patrimonial com a bé de rellevància local o, fins i tot, com a bé d’interés cultural de la ciutat i si són objecte de protecció patrimonial.

Este estudi, que té un cost de 65.537,47 euros, IVA inclòs, pretén compensar la manca d’edificis del segle XX en el catàleg de proteccions patrimonials de València.

L’estudi afectarà tots els districtes de València llevat de Ciutat Vella, que ja ha efectuat este estudi per mitjà del seu Pla Especial de Protecció (PEP).

El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha explicat que “esta iniciativa naix d'una proposta que presentàrem fa ja 3 anys quan, des de l'oposició, plantegem en la Comissió d'Urbanisme realitzar una anàlisi de totes aquelles construccions del segle XX i XXI que, des de la seua creació, han passat a formar part de la nostra societat, ens han identificat i s'han convertit en símbols de la ciutat de València”.

Així, en l'actualitat ens trobem amb edificis com la Casa Jueva, de Joan Guardiola; l'antic Cinema Capitol, de Joaquín Riera; la seu del Banc de València, de Javier Goerlich; la seu de la Caixa d'Estalvis a Russafa i Bisbe Amigó, d'Antonio Gómez Davó; la Finca de Ferro, de Vicente Figuerola; l’Espai Verd, d'Antonio Cortés; el Palau de Congressos, de Norman Foster; el Muvim, de Guillermo Vázquez Consuegra; o l'Edifici Veles e Vents, de David Chipperfield, entre d’altres, que no formen part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural, al no estar catalogats com a Béns d'Interés Cultural o com a Bé de Rellevància Local.

“València ja no s'entén sense estos edificis que han anat configurant la nostra personalitat, la nostra identitat i hem de posar tots els mitjans per a evitar que alguna d'estes creacions arquitectòniques desapareguen com, desgraciadament, ha ocorregut en altres ciutats per la falta de previsió”, ha continuat Juan Giner.

L'última revisió integral del Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de València es va realitzar en 2015. Des de llavors, s'ha ampliat puntualment amb la incorporació de nous béns o després de l'aprovació de plans especials com el de Ciutat Vella. Però, amb esta iniciativa, es pretén agilitzar la protecció i separar-la dels temps i les tramitacions que comporten el desenvolupament dels plans especials o de les modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat.

El Moviment Modern es definix, entre altres característiques, per una profunda renovació de l'arquitectura, l'aportació de noves tècniques constructives i l'exploració de les possibilitats que oferixen materials com el formigó armat, l'acer laminat o el vidre pla de grans dimensions.