Pleno. PAI del Grau - València

• S'impulsarà la construcció de 2.550 vivendes en un projecte que manté l'edificabilitat total en 380.000 metres quadrats

• El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, justifica el canvi de gestió de directa a privada “perquè s'ha demostrat que esta ha fracassat i València té una necessitat urgent d'habitatge públic”

El Ple de l'Ajuntament de València ha aprovat, amb els vots a favor de l'equip de govern i en contra dels grups de l'oposició (Compromís i PSOE), el canvi en la gestió del Programa d'Actuació Integrada (PAI) del Grau de directa a gestió privada per part dels propietaris del sòl.

Amb esta decisió, el consistori impulsa un PAI que incrementarà en 2.550 el nombre de vivendes a la ciutat de València, de manera que es manté l'edificabilitat total del sector en 380.000 metres quadrats, i suposarà una inversió de 120 milions d'euros.

Durant el debat, el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha explicat que “una de les prioritats més urgents i determinants per a este govern és la vivenda” i, per això, treballem a curt i a mitjà termini. “A curt, amb l'activació dels solars d'habitatge públic propietat municipal, no els d’AUMSA, mitjançant la col·laboració publicoprivada per a incrementar el nombre de vivendes de protecció pública a la nostra ciutat” i a mitjà termini “estem impulsant els dos sectors de sòl urbanitzable pendents de desenvolupar com són Benimaclet i Grau”. A més, Giner ha respost a la portaveu socialista, Sandra Gómez, respecte a les presses per aprovar este PAI indicant “que si n'hi ha és per la necessitat urgent de vivenda pública que té València”.

Així mateix, el regidor d'Urbanisme ha afirmat que si s'ha canviat la gestió directa a la privada en el PAI del Grau és “perquè s'ha demostrat que esta ha fracassat i hem pogut comprovar que tots els sectors que s'han desenvolupat de veritat han sigut gràcies a la privada com ha ocorregut amb l'avinguda de França, Nou Patraix, Corts Valencianes o Moreres”.

En este sentit, Giner ha assenyalat “el futur de la ciutat passa per crear 2.550 vivendes; 160.000 metres quadrats de zones verdes que s'afigen als 200.000 metres quadrats de la finalització del Jardí del Túria fins a la seua desembocadura”.

El regidor ha conclòs amb una comparativa de les xifres dels projectes per al sector del Grau del PSOE i de l'equip de govern i ha indicat que “la diferència consistix en el fet que l'equip de govern destina 2.000 metres quadrats més per a sòl residencial per a habitatge de protecció pública”.

Per part seua, Sandra Gómez, en representació del grup municipal socialista ha recordat la situació “judicialitzada” que van trobar en 2015 “en estar AUMSA demandada per l'empresa adjudicatària i que aconseguim desbloquejar en negociar la retirada de la demanda; aconseguim un acord sobre els costos de la urbanització imputables als propietaris i propietàries i a l'administració pública; i desenvolupem un nou model de ciutat”.

Gómez ha qualificat la proposta del PP i de Catalá sobre el PAI del Grau “de tornada al passat, ja que suposa retrotraure's 19 anys i tornar al model de Rita Barberá de canals venecians i la Fórmula 1” i ha criticat que no s'haja aportat ni una idea pròpia “només han tornat al passat, ni nou disseny, ni planejament, ni un nou concurs, només tornen a la València antiga de zones residencies i murs que no unixen ni generen barri”.

La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha aprofundit en esta crítica de tornada al passat en demanar-li al regidor d'Urbanisme “que canvie de segle” i no fonamente el seu treball en “dissenys del passat i sense voluntat d'innovació ni de millora”. Així, Robles ha mostrat el desacord del seu grup respecte a la proposta de fer “una autopista urbana en comptes d'un delta verd que era el projectat per al sector del Grau” i ha convidat a Giner a “innovar” i fer “un procés participatiu per a saber què és el que vol la ciutadania”.

Finalment, la portaveu de Compromís ha preguntat a l'equip de govern per què es tornen a models de privatització “en els quals se'ls regala a les constructores guanyar diners quan eixos beneficis els podria obtindre el consistori i revertir-los en la ciutadania”.