Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• S'han entregat 12 premis, amb noms com la presidenta de la Federació Espanyola de Bàsquet, Elisa Aguilar, el tennista Pablo Andújar, el president de Societat Esportiva Correcaminos, Francisco Borao, el club València Basquet o el Mundial de Gimnàstica, entre altres
• El lliurament d'estos guardons reconeix els millors resultats esportius i la labor que es desenvolupa a favor de l'esport de competició oficial i alt nivell per part d'esportistes, clubs i entitats esportives de València

València ha entregat este dimarts els guardons a les persones i entitats reconegudes amb els Premis al Mèrit Esportiu de la ciutat. L'alcaldessa, María José Catalá, ha presidit l'acte de lliurament de la XXIV edició dels premis, en un acte celebrat en l'Hemicicle Municipal, que ha reunit representants de les principals institucions vinculades amb l'esport a la ciutat, i que ha comptat també amb la participació de la regidora d'Esports, Rocío Gil.

L'esport valencià es reunix un any més per a reconéixer els millors resultats esportius i la labor que es desenvolupa en favor de l'esport de competició oficial i d'alt nivell, així com els principals esportistes, clubs, federacions i altres entitats que més es van distingir en este àmbit durant el passat 2023.

Davant tots ells, l'alcaldessa de València, María Jose Catalá, ha mostrat el seu convenciment que fer costat a l'esport, des de la base, “és una obligació de les administracions”. “Almenys així ho entenem”, ha subratllat; i ha explicat que “esta és la raó per la qual des de l'Ajuntament hem fet un esforç important en la posada a punt d'infraestructures esportives”.

Les persones i entitats premiades

El jurat ha atorgat un total de 12 premis, que reconeixen el treball dels clubs i esportistes de la ciutat de València. La presidenta de la Federació Espanyola de Bàsquet, Elisa Aguilar, ha encapçalat el llistat de guardonats, amb el Premi Amorós. Aguilar, ex jugadora i ex capitana del València Ros Casares, és referència de l'esport valencià. Tal com ha subratllat el jurat, “ho va guanyar tot durant la seua etapa en les pistes, tant amb la selecció com en els millors clubs del món en els quals va jugar”, i també ha destacat la seua trajectòria com a directiva: ha exercit com a directora de Competicions de la FEB, és membre del Board de FIBA Europa i de la Comissió Femenina, i poc abans de ser escollida com a presidenta FEB l'any passat 2023 va ser nomenada membre de la Comissió de Seleccions Nacionals Masculines de la FIBA.

En la categoria d'esportistes d'alt nivell, el guardó a l'esportista masculí més destacat en esta edició ha sigut per a Carlos Francés, esportista del Real Club Nàutic de València, que ha aconseguit ser tricampió mundial de Vela Lleugera - Classe Vaurien, i campió del món de Vela Lleugera - Classe Vaurien. I en la categoria femenina, la guanyadora ha sigut Paula Blanquer, atleta del València Club Atletisme, qui ha aconseguit ser campiona d'Espanya Sub 23 de 60m tanques, subcampiona d'Espanya Absoluta de 100m tanques i quint lloc en el Campionat d'Europa Sub23 100m tanques.

Menció especial dins d'esta categoria ha merescut la gimnasta Ariadna Núñez, del Club Gimnàstica Rítmica Benimaclet, campiona d'Espanya Base Infantil, Or Autonòmic i dos vegades Or Provincial, entre altres assoliments. Quant als esportistes amb discapacitat més destacats, el jurat ha designat Luis Peinado i Christopher Triviño, esportistes de pàdel en cadira de rodes, que s'han proclamat campions del Món de Pàdel en la esta modalitat; i a Mireia Cabañes, esportista de surf adaptat, que va aconseguir el Campionat d'Europa en 2023, a més de ser l'única valenciana en l'elit del surf nacional, tant en les modalitat de surf amb discapacitat com sense discapacitat.

En la categoria del club o equip esportiu més destacat, ha rebut el premi el València Bàsquet Club, campió de la lliga de bàsquet femení en la temporada 2022-23, en la qual ha sigut la primera lliga que aconseguix este equip format per jugadores d'alt nivell internacional, les quals són, a més, campiones de la Supercopa Femenina.

Quant al fet esportiu o millor resultat a nivell internacional, el guardó ha sigut per a la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica, per l'organització i celebració a València del Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica, que es va celebrar el mes d'agost passat en les instal·lacions de Fira València, i que va significar el preaccés als Jocs Olímpics de París per a un total de 230 participants de més de 60 països, a més de congregar més de 6.000 espectadors en estes instal·lacions.

Per la seua banda, el reconeixement a la trajectòria esportiva més destacada ha sigut per a Pablo Andújar, del Club de Tenis València. Este premi reconeix una carrera esportiva que el tennista va concloure als 38 anys, amb un últim partit en l'ATP Tour, en el torneig Trofeu Conde de Godó 2023. Andújar, que es va iniciar en el tenis als sis anys, i va arribar a professional en 2003, posseïx quatre títols ATP (Casablanca 2011 i 2012, Gstaad 2014 i Marràqueix 2018) i un lloc 32 en el ránking ATP 2015, en més de 400 partits ATP. L'esportista es va acomiadar del tenis professional en la Copa Faulcombridge, torneig que actualment dirigix i que es disputa en el Club de Tenis València.

El nou Premi València Ciutat del Running

Per altra banda, el nou guardó, Premi València Ciutat del Running s'ha concedit al president de la Societat Esportiva Correcaminos i AIMS, Francisco Borao, “pel seu do de gents, el carinyo que desperta en tots els fòrums esportius del món, la seua capacitat de tendir ponts entre l'atletisme d'elit i l'atletisme popular, i la seua altura de mires per a apostar per les grans carreres a València, fins i tot en una època en la qual pocs apostaven per elles”. “Tot això li convertix en un referent únic en l'atletisme valencià”.

Els premis destaquen també la labor de difusió de mitjans de comunicació i periodistes esportius. En este cas, el reconeixement al mitjà de comunicació “que més i millor ha secundat i difós la realitat esportiva de la ciutat durant 2023” ha sigut per a EsportBase, l'únic mitjà de comunicació que es dedica en exclusiva a la difusió del futbol base de València i dels valors que representa esta part del futbol que no sol aparéixer regularment en altres mitjans de comunicació.

D'altra banda, el guardó al millor article o reportatge periodístic ha sigut per a José Ricardo March, per l’article “Cent anys d'un cronista irrepetible”, en el qual recupera la figura del periodista esportiu Santiago Carbonell Garañera, “Sincerátor” (1895-1972), figura essencial en la història de l'esport i la premsa valenciana, en complir-se un segle de la publicació del seu primer article en el diari “Las Provincias”.

En esta edició també s'ha premiat a l'entitat no esportiva que més decididament ha donat suport a l'esport del municipi, i que ha sigut l'empresa Léleman, “firma capdavantera en la distribució de material mèdic quirúrgic i especialitzada en el diagnòstic i prevenció del càncer de mama”, que col·labora amb diferents entitats i associacions (com la Fundació Llevant Unió Esportiva o el Club Voleybol Conqueridor de València) en projectes esportius “amb la finalitat de fomentar el compromís social de l'empresa com un valor afegit”.

Més d'11 milions d'euros d'inversió

L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha felicitat, en nom de la ciutat, tots els guardonats, i ha subratllat el seu esforç i el seu treball, que redunden, en les diferents modalitats, en la projecció i en el desenvolupament de la ciutat. En este context, Catalá ha reiterat la vocació del govern municipal d'impulsar, col·laborar i donar suport a tots els nivells a l'esport com a ferramenta de desenvolupament social, i ha recordat que, en esta línia, “en l'últim any hem invertit més d'11 milions en una desena d'actuacions dirigides a rehabilitar instal·lacions municipals i retornar-les a un estat digne, així com a desbloquejar projectes com el del poliesportiu de Sant Isidre”.

“També hem iniciat el procediment per a reobrir una infraestructura emblemàtica, com és la residència de la Petxina”, ha continuat l'alcaldessa, qui ha argumentat que “no pot ser que en la segona ciutat d'Espanya amb més centres de tecnificació i alt rendiment, un total de set, els i les esportistes d'elit no disposen d'una residència a l'altura de l'exigència que precisen”.

Per això, el govern municipal ha volgut donar un impuls a este projecte, que redundarà en una millora de la pràctica esportiva tant d'elit com de base a la ciutat, que és, en definitiva, l'objectiu últim de les polítiques de promoció esportiva.